Com ja he escrit en altres posts d´aquest mateix lloc virtual d´expressió personal sobre les meves experiències, la xarxa de museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, és una de les millors ensenyances que un pot tenir sobre com es vivia en torn a les antigues fàbriques de riu de principis segle passat.
Aquesta vegada dedicaré les meves línies a parlar de dos més d´aquests museus; un dedicat a la filatura de cotó en torn del Canal Industrial del Ter, origen de la industrialització de Manlleu, "Can Sanglàs", i un altre, vestigi de l´antiga farga de ferro catalana a Ripoll, la "Farga Palau", i el Museu Etnogràfic, que van desenvolupar visionaris de la comarca allà pels anys 20 del segle passat, per mostrar pistes i records vitals, de la gent del camp i les masies arreu el Ripollés, l´Osonés i el Pirineu.
La ruta va ser introduida en la llista de petits events de la pàgina "uolala.com", de la molt estimada Marta Gimeno, emprenedora de les relacions interpersonals, que té una pàgina maquísima a internet per posar en contacte grups de gent amb ganes de passar-ho bé, fent aficcions comunes de tems lliure, per Barcelona, Madrid, Bilbao, etc.
Doncs amb els "uolaleros", com jo dic, pel seu preu suposo, que era de 25 euros per persona, 10 pel bitllet combinat d´anada i tornada de Barcelona a Manlleu en RENFE amb visita al MIT inclosa, 5 pel bitllet de pujada de Manlleu a Ripoll, i 5 de baixada, més 4 del museu etnogràfic, no va tenir éxit, però amb la familia sempre s´hi pot comptar, i així ens vam ajuntar cunyats, sobrina i dona per fer la ruta malgrat tot el dia estipulat per fer la ruta.
vam començar el camí baixant a les nou del matí a l´estació de RENFE de plaça Catalunya, allà vam comprar els bitllets combinats del MIT de Manlleu al punt d´informació, i amb molta traça i bona presa vàrem agafar el tren de les 9.41, en cap de setmana, cap a la Tor de Quer, arribàrem a Manlleu cap a les onze, i a les 11.30 tocades, després d´una bonica passejada per la vora del riu Ter, que baixava brut i arremolinat, arribàrem a la porta del MIT (Museu Industrial del Ter).
 |
| passeig del riu TER |
 |
| Canal Industrial del Ter |
 |
| GR-274 |
 |
| rentadores de les antigues filadores de cotó |
 |
| entrada museu MIT |
El MIT ofereix una ruta de descobriment a través de les seves tres plantes, dedicades a glosar la vida de les fàbriques tèxtils de riu, durant la definitiva industrialització de Catalunya. Des de l´arribada de la matèria prima, el cotó, de la llunyana Amèrica, fins la seva manufactura primera, com es veu al video que hi ha a l´entrada, en que unes dones estiren amb estris la flor de cotó, i després el filen per fer cordes amb rodes i estenedors.
Després, es clar, el MIT explica quina era la força que feia moure embarrats i politjes per poder fer girar cardes automàtiques, filadores i teixidores, amb les quals es va poder endegar aquest fenòmen de la producció masiva de teixits a tota Europa, en aquest marc de riu, de camp, d´aigua, únic a Espanya i que, també, en el seu marc estratègic de estar a mig camí de tot arreu, Catalunya va ser com sempre, pionera.
Amb la conservació de l´antiga turbina "Fontaine", el MIT ha sigut pioner en el seu fons museogràfic dins la cadena dels museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, és l´única turbina de riu primitiva que va produir força motriu per moure fàbrica al voltant del riu Ter, juntament amb les seves set germanes.
LA DEMOSTRACIÓ DE COM FUNCIONAVA sorprén per la seva senzillesa, però es, amb molt, espectacular veure quina força pot portar un corrent quan li deixen camí lliure i el cabal creix.
Més endavant l´exposició fa un repàs dels empresaris de l´època que van fer fortuna amb la industrialització del Ter; com la familia Roca, manyans de reparació de maquinària tèxtil, que van fundar la famosa fàbrica de Gavà, dedicada a la construcció de radiadors i sanitaris, en Francesc Putget, empresari tèxtil de les "Tres Fàbriques", la familia "Russinyol", amb el seu fill Santiago, pintor del "Cau Ferrat" de Sitges, propietaris de "Can Remisa", i en Josep Serra i Sió, propietari de Serra S.A., constructor de filadores continues, que era considerada una fàbrica per treballar tota la vida.
 |
| Fàbrica dels Russinyol |
Al pis segòn, després de saver que la fàbrica es diu "Can Sanglàs" per la seva activitat com a seu de la famosa marca de motocicletes, trobem una video explicatiu, en una sala amb dos maquetes molt belles, molt entretingut, en el que una teixidora ja entrada en anys, explica com va ser la seva infantesa; coneixem de primera mà, com si fós un conte narrat amb imatges representatives, la vida als voltants del Canal Industrial (els petits horts, la jornada de feina, el menjar diari, l´escola, els diumenges de descans, la bugada i les petites coses que formaven la vida dels treballadors.
 |
| maqueta dels tallers Bracons i Riera de Roda de Ter |
Per acavar una mostra etnogràfica d´objectes, com mobiliari de l´antiga escola de la fàbrica, fotografies de treballadors a la sortida de la jornada i en cap de setmana, tots mudats, pendolls de coral de Clavé, radios i estris de la vida quotidiana dels habitants de Manlleu al 1900, etc.
La planta de dalt, es recomanable conèixer com funciona els dies que es fa la ruta guiada pel riu, que de ben segur sirà molt educativa, diumenges de mes amb activitats alternatives per no ser reiteratiu.
Al sortir, donar les gràcies als nois que fan de guies del museu, i que de ben segur estaràn encantats de servir-nos en el que vulguem, per cert!, no és la noieta del video la mateixa que surt de petita en el video de la primera planta?.
A la sortida menjar de picnic al voltant del riu, i en cop de baixar donant un passeig de 7 kms. fins a Roda de Ter, al voltant del GR-210 (de Manlleu a Sau), pujada a l´estació un altre cop per agafar el tren cap a Ripoll de les tres de la tarde.
A les 15.45 hores ja hi eren a les portes de la "Farga Palau", a prop de la plaça Nova i del riu Freser, que no vam poder visitar per dintre, però que segons la gent del museu etnogràfic es força interessant, allà es conseven força peces resultat del treball dels martinets colpejant sobre la masa de ferro roent, de coure i llautò a més, encara que el que si vam poder fer es veure els martinets que repicaven el ferro roent, la roda de molí i un video explicatiu que vaig baixar-me per youtube dies abans. Per fer-ho només cal reservar visita per grup, a 40 euros tota la colla, més informació al Centre d´Informació de Turisme de Ripoll, a més s´hi poden fer visites guiades en torn al ric patrimoni cultural medieval del Monestir de Santa Maria.
 |
| Farga Palau al fons |
 |
| Monestir Sta Maria Ripoll |
 |
| museu etnogràfic |
L´última visita quedava reservada al museu etnogràfic, que esta just al costat del monestir de Santa Maria, dintre de l´antiga esglèsia de Sant Pere (segle X). Els seus encarregats, molt amables, ens van fer descompte familiar i ens van donar una horeta per veure tota la instal.lació i el fons de records i objectes que parlen de com era la vida al Ripollés al segle XX i XIX, recollits tots ells per l´historiador Tomás Raguer i els seus col.laboradors. Molt maca la colecció d´armes de martinet del segle XIX, la colecció d´objectes de treball de ferro que va donar renom a la comarca al seu temps, la de ex-vots i la de roba d´època, tot un seguit ja molt difícil de trobar in situ.
http://www.davinci-systems.es/ripoll/ripollmu.htm
També molt maca la recopilació de llegendes a la vora de la llar de foc més llarga que he vist en ma vida, i el video explicatiu de la gestació del museu, remodelat el 2011, i amb la seva pàgina web ja a poquet de començar a difondre el seu interessant fons, que us recomano visiteu, si esteu a Ripoll i a la seva plaça de Santa Maria.
les llegendes de la primera planta
 |
| riu Freser |
 |
| maqueta farga |
 |
| final de l´aventura |
La tornada va ser llarga, però la diada va valdre la pena, us recomano agafar el bitllet combinat R3 de RENFE i el MIT de Manlleu i acavar la visita amb una passada a veure el poble a on resta enterrat Guifré el Pilós, que es a dins del Monestir de Santa Maria de Ripoll, i que es pot visitar per 3 euros cap adicionals.
