histories about Barcelona

How about to do a guided rout around Barcelona in bicycle, seeing some of the most famous monuments and buildings, and parks all around the center and the north of the city, with the company of gentle neighbours near your hostel, and hearing small histories about the past of this places you visit?

IF YOU NEED SOME HELP FROM ALL THE TRIPS EXPLAIN IN THIS BLOG, CALL US AND WE HELP YOU (695 87 18 05)

lunes, 1 de abril de 2013

ruta pel Guinardó


El Guinardó, originalment territori de Sant Martí de Provençals, que pujava fins la part alta del turó de la Muntanya Pelada, va ésser fins fa ben poc temps lloc de cultius i bòbiles, dotat de l´escorrentia d´aigua de les rieres de pluja del turó de la Peira, i emplaçament privilegiat per la seva salut i bones vistes sobre la plana del Besós, en principi va començar a poblar-se amb masies de camp, però no va trigar molt  a ser edificat per burgesos, que amb una població de estiueig molt nombrosa, van preferir aquest indret per viure de cara al mar, i que fins i tot es van fer construir castells i hotels.

Lloc per altra banda amb una certa activitat industrial, de pedreres, de mines de ferro pels fonedors de Sant Martí, de dipòsits d´aigua de la companyia de Dos Rius, per abastir des de dalt els barris més propers de la ciutat, va llluitar per apropar-se a la resta de Barcelona gràcies a carrers com l´actual carrer Cartagena, o l´antiga carretera d´Horta, que va ser el primer camí que sortint de les antigues muralles, pel costat del portal Nou, en l´actual passeig de Picasso, va ser construida per arribar a l ´antic poble d´Horta, i que apropant-se a la part del darrera de la zona dels tres turons, baixava pel carrer Mallorca, i l´actual passeig Maragall intentant completar la circunvalació de la zona muntanyosa més propera a Collserola.

Barri que actualment travessa la Ronda del Guinardó, perllongament de l´avinguda Carles III, i de la ronda del Mig, fins a la Meridiana per Nou Barris, ha sofert fa poc una sèrie d´actual.litzacions, que han procurat vestir d´infraestructura i serveis un barri molt malament servit d´equipament públic i social; (1) s´ha convertit l´antic Mas Guinardó en un hotel d´entitats, inaugurat al març del 2011, modern i ben preparat, cal dir-ho, la millor de les obres acavades, que inclús ha respectat amb bon gust la façana externa del casalot del segle XIX.  El seu interior, malgrat les crujies i envans no modificables, va ser adequat amb serveis a  la pell externa construida, de tal manera que ara hi té una sala d´actes per a 200 persones. (2) S´hi ha fet una ronda Guinardó que a més d´esponjar el barri, l´ha comunicat millor amb la resta de la ciutat, de forma més ràpida.  (3) Els veins han vist com s´ha  modernitzat, deixant l´antic hospital com a seu per a recerca biomèdica i conservació patrimonial, l´hospital de Sant Pau,  havent-hi la sort inclosa de que s´ha acavat abans que comencessin les retallades en sanitat pública, construint una nova parada de metro al seu davant.  (4) I el que hauria de ser més útil pel Guinardó, i al que si l´ha passat per sobre .la pisonadora de les retallades, una illa d´equipaments al centre, que inclouria: la renovació de l´antic mercat del 1954, centre de dia i residència per a gent gran, CAP i casal de joves del Guinardó .


mapa masies i casalots del barri

comencem una ruta que passa pels seus llocs:

-cotxeres de Borbó

Inaugurades el 1901 per la companyia belga de transports a BCN, va tancar les seves portes el 19 de març de 1971, o sigui 70 anys d´història de tramvies i autobussos, que ara hi dormen a les cotxeres de la part alta d´Horta.

En el precís moment que estem, retallades econòmiques i Crisi pel mig, vol convertir-se en la segona illa d´equipaments propera a la que visitarem més endavant, per la zona de Virrei Amat i Porta, es vol acavar el centre de dia i el  casal, a més del taller ocupacional, però ja funcionen el gimnàs, el CAP  i la biblioteca

-Carrer Garrotxa

Antic camí d´Horta, que va rectificar el tramvia quan va decidir passar pel seu traçat.

-Zona equipaments al voltant de l´antic mercat del Guinardó.

Es conserva la torre de l´antic mercat del 1954 i al voltant, en un edifici continu, es desenvoluparà tot el ventall de necessitats imprescindibles del barri.

http://www.bcn.cat/publicacions/b_barris/arxiu/08_febrer/Horta_Guinardo.pdf

http://legislacion.derecho.com/anuncio-13-marzo-2009-barcelona-1697573



-Can Girapells ó Can Basté.

Masia de finals del segle XVII, finca agrícola, carboneria, taverna i al final terra de flors, fins que va caure sota la picota el juliol de 2004

-Can Garcini


Lloc de parada estratègica, ja que ara mateix està en perill d´enderrocament, es una finca que va passar a mans, a principis del segle XIX, del Sr. Josep Gaietà Garcini de Salomó, Magistrat Honorari de la Reial Audiència de Catalunya, més endavant va ser comprada per un dels seus últims propietaris, Lluís d´Alòs, marques de Dou (+1939), casa noble, amb un fons de literatura italiana, sobretot Dante, molt important, ara mateix està sent defensada per l´Associació de veins del Guinardó contra les intencions de la propietaria Nuñez i Navarro de tirar-la a terra.

La nostra bloggera i historiadora d´Horta-Guinardó, la Carme Martí és una de les seves defensores més fervents, deixo nota sobre ella, escrita per la Mireia Nieto, constructora d´arbres genealògics vocacional, i el seu amor, contrastat, per la història del seu barri, el Guinardó, i la Muntanya Pelada.

http://tataranietos.com/2013/02/28/carmen-martin/

-edifici on va viure Federica Montseny

Al carrer Escornalbou, a on va residir de petita la nostra anarquista més famosa, Ministra de Sanitat i Assistència Social durant el mandat de Largo Caballero, a l´època republicana.

-Antiga clínica del Dr. Cordoba i del Dr. Nonell (liceo Castro de la Peña)



-Mas Guinardó i cases adjacents

El juny del 1894 la va comprar Salvador Riera i Giralt, comerciant de Sant Martí de Provençals, amb la intenció de fer-hi una ciutat jardí, ajuntant a més els terrenys de Can Viladomat, terrenys que arrivaben fins a Sant Antoni Mª Claret, i que haguessin llindat amb l´Hospital de Sant Pau i la Parròquia, una bona manera de fer-hi barri, no ho creieu?





-Can Planàs ó Can Melic (Cenre Cívic).

Propietat tambe del senyor Eduard Planàs, el primer centre cívic de la ciutat, però anteriorment havia sigut;
-vivers de jardineria
-canódrom
-seu de milicians republicans
-parc de bombers
.escola d´educació física durant la dictadura
-pista d´atletisme
-albergue juvenil de la Falange
-escola de toreros

-Hospital de Sant Pau i Mas Casanovas

L´Hospital de la Santa Creu al carrer Hospital havia quedat petit a finals del segle XIX, i gràcies a la donació del banquer, afincat a França, el Sr. Pau Gil Serra (+1896), van poder comprar-se les terres de Can Xifré, o Can Milans, amb relació amb el Capità-General golpista, i construir-se després aquesta nova seu, amb la gran e inestimbale aportació de l´arquitecte modernista, Sr. Lluis Domènech i Montaner. que ja l´any 1928 foren inaugurades.

Les instal.lacions ja en aquella època es poden considerar, segons els arquitectes que porten a terme la remodelació actual, modernes, amb càmeres d´aire a les parets per conservar la calor interior, cambres higièniques saludables i connexió interior adecuada, pavellons separats segons tipologia de malalts, etc.

L´Hospital de Sant Pau 

hotel Mas Casanovas, ara col.legi


-Esglèsia Mare de Deu de Montserrat

El 1920 arribà al barri mossèn Eugeni Florí, amb la missió de construir una nova parròquia, que va posar la seva primera pedra a l´abril, però no es acavada fins el 1945.

El gran orgull de la parròquia actualment es la seva escola del carrer Varsovia, que..., deixem que ens ho expliquin ells mateixos a la seva web:

"Som un centre concertat situat al barri del Guinardó que va néixer fa 45 anys per iniciativa de Mn. Francesc de P. Sardà Pujadas, aleshores rector de la Parròquia Mare de Déu de Montserrat, adreçada a alumnes amb necessitats educatives especials que per causa de llurs trastorns emocionals, de la personalitat, de maduració, de psicomotricitat, de ritme... no poden seguir la seva educació a l’escola ordinària."

-Escola del Bosc.

Escola per fer salut i aprendre, d´una anyada en que els professors cultivaven el desenvolupament personal de l´alumne, deixant que cadascú escollís el seu propi camí vital, dotant de visió de futut, i procurant incorporar el contacte directe amb la natura per poder aprendre comparant directament.

-Castell Mascaró

Ja no existeix, però us imagineu aquest indret en la part superior de l´avinguda Mare de Deu de Montserrat, explicarem que hi va passar perquè es pogues construir aquest castell.

refotografia de la Carme Martí.


-Escola del Mar.

Abans a la Barceloneta, fins que la van fer esclatar durant la Guerra Civil, aquesta escola va deixar el seu lloc original per pujar a la muntanya, exemple de bon ensenyament, té també històries curioses d´alumnat i professors que han desenvolupat anys i anys acadèmics des de fà més de 60 anys.

-Can Mascaró.

El seu propietari; Claudi Planàs i Armet, que va ser Director de la TBF (ferrocarrils a Barcelona, Tarragona i França), ja ho diu tot, va arribar al barri el 1870 i s´hi va estar per construir i gastar els seus diners en una època en que modernisme i burgesia anaven del bracet per crear obres meravelloses.

-Can Baró i cantera

De vell antuvi cantera de pedra per fer calç, del mateix propietari que les que hi havia al Coll, i que després van anar a parar al Garraf, més tard lloc d´hostatge de la gent inmigrant que va vindre de tota Espanya a buscar una oportunitat de treball, pels 40´s i 50´s, els quals una vegada a la ciutat, buscaven llocs com aquesta cantera de pedra vertical, per...., amb quatre totxos i un sostre d´uralita, fer- s´hi un lloc per viure ell i la seva familia mentre les coses no anessin a millor....., la veritat es que veure fotos com les que hi han al reportatge referenciat en el link enganxat a la part inferior, són esfereidores, una paret i un munt de construccions pujant per un pendent inversemblant cap al turó.

http://www.favb.cat/pdfs/carrer_106/carrer106.pdf

Extracte de la presentació a la web del llibre i recull televisiu "Barraques, la ciutat oblidada", fet al 2009 per l´ Alonso Carnicer i la Sara Grimal

"A principios de los años 60, unas cien mil personas vivían en chabolas en Barcelona. Habían llegado de muchas zonas de España, huyendo de la miseria y la persecución política de la posguerra. En Barcelona, no encontraron otro sitio para vivir que cuevas y frágiles casas improvisadas con los materiales que encontraban."




-Parc de les Aigues.

La Companyia belga d´Aigues de Dos Rius va explotar des de finals del segle XIX, la que arribava per mitjà dels dos aqueductes de la banda del Besós, els del Baix Vallés,  i el de Dos Rius, amb un total construit de canalitzacions de 58 kms., per tota la ciutat,  emmagatzemant-la en els dipòsits que hi han en aquest parc i després distribuint-la per gravetat als edificis de la part inferior.

Farem un tomb veient la seva riquesa en arbrat  i ens acabarem d´estirar les cames.

I ara cap a casa que ja en teniu prou, oi!!