Aquesta es la narració de la lluita del Poble Sec fa 77 anys ara, el Poble Sec, però no d´aigua!, no, aqui cada casa té un pou al seu pati del darrera.
La ruta comença al peu de l´estació de metro de Paral.lel, a on el 19 de juliol de 1936 els soldats republicans van tallar l´avanç de les tropes feixistes en el seu eixent cop d´estat a tota Espanya.
 |
| foto presa per la fotògrafa Gerda Taro |
Allà es troben a més "La Canadenca", fàbrica que abastia de lllum Barcelona, i que el 1919 va protagonitzar una vaga per recolçar els seus companys acomiadats de Camarasa, que va durar un mes, i que, després d´una militarització dels seus empleats, un mes de deixar a les fosques la gran ciutat de Barcelona, i una lluita aferrisada amb el governants i empresaris, va aconseguir entre els seus principals objectius, la jornada de vuit hores, allà es res!.
.JPG)
I molts dels teatres del Paral.lel, que van ser testimonis d´interrogatoris i assassinats de feixistes, a les seves fosques, els primers dies de l´aixecament, i d´obres de teatre moralitzants per divertir i culturalitzar la gent del barri, que s´havia de dedicar durant la resta del temps al treball exemplaritzant, per combatre el comú enemic, mentre els fills estudiaven i les dones feien el que podien per ajudar, mentre els seus homes estaven al front.
Després pujarem pel carrer Roser, a on a mig camí, al número 15, trobem el dispensari de guerra a on va servir un metge dit Josep Dexeus, i que va ser testimoni de cures i morts durant els dies de batalla i bombardeig, es composava de (sala d´espera atesa per 3 infermeres, sala d´operacions, i dormitori del metge), i una mica més amunt, la seu del poderós Sindicat de la Fusta, número 35, coalligat a la CNT, i que va ser l´amo de la lluita al barri durant els temps de guerra.
Aquest dispensari va servir de pantalla, millor dit, una ambulància que pujava a deixar ferits el 19 de juliol, per poder prendre per la força de les armes el Sindicat de la fusta segons l´esquema adjunt, encara que tan sols per unes hores. La tàctica va ser intel.ligent per part del capitàVillalón, que hores més tard de tot aquest succés, va haver de rendir-se a les tropes de la Generalitat Republicana quan aquestes van prendre posicions als terrats del voltant del Molino.
Al doblar la cantonada del carrer Blai trobem la biblioteca Francesc Boix, enganxada al lateral de l´esglèsia parroquial de Santa Madrona, inaugurada per la reina Maria Cristina i el seu fill Alfons XIII, el 1888, però que a l`època de la Guerra va ser garatge i magatzem, i que va perdre la seva creu de coronació per fondre-la i fer canons.
 |
| portal de l´esglèsia de Sant Sebastia, tret del Convent Sant Joan de Jerusalem al darrera de la Llotja abans del seu enderrocament durant l´obertura de la Via Laietana |
Més endavant trobem menjadors populars i escoles del CENU (Consell de l´Escola Nova Unificada), com la que encara es conserva al carrer Blasco de Garai per sobre de la plaça del Sortidor, que abans havia sigut escola de monges i va ser requissada i adaptada per acollir nous alumnes que serien educats segons el model impulsat pel mestre Francesc Ferrer i Guàrdia.
Com va dir el seu primer president, president a la vegada de la secció cultural de la CNT, i alumne de Ferrer i Guàrdia, Joan Puig Elias, que més endavant va deixar el seu càrrec en mans del Conseller de Cultura de la Generalitat.
"¿Que queremos decir cuando deximos unificada?. Pues sencillamente, que no puede continuar la desarticulación que hasta hoy ha tenido el Estado con todos sus centros docentes, que la escuela ha de tener solución de continuidad, desde el momento en que el niño ingrese en la escuela politécnica, formado completamente. Que si no fuéramos capaces de alcanzar otras metas, por lo menos, tenemos de lograr esto: el que cada niño, según sus condiciones independientemente de la situación económica que puedan tener sus padres, cuando ingrese en la escuela, no haya de salir de ella hasta que esté completamente formado. Formado según sus condiciones naturales, según su vocación, su temperamento, según lo que, desde luego es su tesoro, la herencia que, según sea la vida más o menos particular de los padres, legan a los hijos."
De la plaça del Sortidor dir que va haver-hi una font molt maca, que ocupava quasibé tot l´espai de la mateixa fins el començament de segle XX, que ara està situada a prop del Poble Espanyol.
De les fàbriques que es van reconvertir per proveïr de projectils al front hi havien
-"Can Coral", abans caldereria, i situada al Passeig Ferrer i Guàrdia, num.10 (molt a prop del Caixafòrum).
-"Can Vilella", abans fàbrica de taps d´antimoni i plom per gasoses i sifons, que es va dedicar a fabricar bombes, al Passeig de l´Exposició (vora el Teatre Grec i el Lliure de Gràcia).
Aquestes fàbriques van ser objectiu militar de l´aviació Italiana a partir de març del 1937, i per aquesta raó el barri va ser sovint bombardejat, sobretot la zona de Creu dels Molers, encara, segons un vei assabentat del carrer del Roser, es poden trobar bombes sense detonar en el subsol del barri.
La visita acava precisament en un refugi construit a partir d´aquesta data pels veins del Poble Sec, amb les seves mans i els seus minsos coneixements técnics sobre volta catalana i treball de cantera. Al Poble Sec es van construir 65 refugis durant tota la guerra, i en el cas del numerat "307" en la llista oficial feta per l´Ajuntament i la Junta de Defensa Passiva, la capacitat era per una 1500 persones, que havien d´acudir només sentir les sirenes, tocades des de Montjuic per tota la ciutat, i que donaven temps d´uns dos minuts per arrivar sans i estalvis al seu interior, ja que mancaven radars per detectar amb temps les incursions de l´aviació falangista.
Passadissos d´un metre i escaig d´ample, regirats, amb racons per acomodar els ferits, els nens, els estris, les letrines, els bancs, les bateries de llum. Recorden com en temps de guerra, la vida d´uns canvia en circunstàncies inimaginables pels pobres habitants d´avui, com amb la por al cos, sense poder quasi parlar amb el vei, amb fred i humitat, pregant per no prendre mal, i amb una manta com a companya, es passaven nits sense dormir en la Barcelona de la Guerra.
Allà acavem la nostra passejada del dia 19 de gener, l´any comença i la Crisi encara ens te ben atemorits, com aquells habitants de refugi, però...., que haurien fet els nostres avantpassats en aquests temps, aquells vells lluitadors de fa 77 anys?.
 |
| L´Andy, l´ Hector, jo, la Rosa, la Diana i el Juanjo |
 |
| El Juanjo, la Diana, la Rosa, el Manel, la seva mare, l´Andy, l´Hector i jo a la sortida del Refugi 307 i de la seva increible història. GRÀCIES A TOTS! |
Per acavar dir que al carrer Poeta Cabanyes, número 95, va nèixer el cantant Joan Manuel Serrat el 1943, el "NOI DEL POBLE SEC", després de la guerra però per joia de tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario